El secretari d'AUDIR, Francesc Torradeflot presenta les aportacions positives de la literatura budista del Sutra del Lotus a la cultura occidental. L'acte es va celebrar el passat 22 de febrer al Centre Cultural Sokka Gakkai de Madrid.

PUBLICACIÓ DEL LLIBRE: Diàleg Interreligiós a Catalunya. Aportacions innovadores al diàleg interreligiós des dels valors de les Nacions Unides. 

Relators sobre llibertat religiosa de Nacions Unides, responsables de diàleg interreligiós de la UNESCO i d’organitzacions internacionals de l’àmbit interreligiós com la United Religions Initiative, el Council for a Parliament of World’s Religions, l’Interfaith Center de Nova York o Religions for Peace, o responsables polítics de la Unió Europea (concretament del BEPA), del govern espanyol o de la Generalitat han valorat com a innovadora i molt valuosa la feina sobre el diàleg interreligiós feta des de Catalunya i ens han demanat que posem per escrit la nostra tasca a favor del diàleg interreligiós des de l’òptica de la UNESCO...

Ara, doncs, veu la llum aquest treball acurat dirigit per en Francesc Torradeflot i Freixes.

Podeu accedir al text: llibre 

Hi ha moltes religions, però només una revista que parla de totes.

Subscriu-te a la revista Dialogal, l'única revista de l'Estat espanyol sobre diversitat religiosa i diàleg interreligiós.

Ara amb un 35% de descompte.

Vegeu tríptic

El web de la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes (www.rel-med.net) ha creat un nou apartat de Recursos Espirituals per a la mediació de conflictes (http://www.rel-med.net/ca/recursos-espirituals), resultat d’una recerca terminològica en els textos sagrats i/o de referència de les principals religions del món.

Aquesta nova secció presenta una selecció de textos i fragments pertanyents a les tradicions religioses, en els que apareixen una sèrie de termes relacionats amb l'apropament, l’enteniment i la pau. L’objectiu és que aquests recursos espirituals puguin ser útils en processos de mediació i diàleg entre persones amb diferents creences i conviccions.

Es tracta d’un treball en construcció, de moment limitat a les religions jueva, cristiana i musulmana i a la llengua anglesa, però que ja s’està estenent a altres religions i que també s’espera poder realitzar en català i castellà.

El grup de diàleg interreligiós Abrahàmic ofereix en un vídeo la seva experiència reflexionada i conjunta sobre la persona d’Abraham. Des d’un acurat simbolisme, la projecció pretén exposar la manera de veure i viure Abraham a partir d'aquella experiència personal que fa fecund el propi camí en la fe i la confiança en Déu en cadascuna de les religions abrahàmiques.

Podeu veure el vídeo a: http://www.youtube.com/watch?v=DP4b2j6PQfw

Podeu veure aquest vídeo-reportatge de TV3 sobre la Coral Interreligiosa La Pau.

http://www.tv3.cat/videos/3715674/Coral-interreligiosa

Totes les persones interessades en participar-hi podeu escriure a Isabel Mercadé, Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. per una primera entrevista.

El Grup de diàleg interreligiós Diversitat cultural i Pau ha publicat un vídeo, fruit del treball de reflexió i aprofundiment sobre el concepte de Pau a les diverses tradicions religioses.

El podeu visualitzar a l'enllaç http://youtu.be/xLUdOr0hUHU

Què són els grups de Diàleg Interreligiós

Una de les tasques fonamentals de l’AUDIR (Associació Unesco per el Diàleg Interreligiós) és la promoció, assessorament i coordinació de grups permanents de diàleg que es troben regularment, des d’una relació amical i en un espai de llibertat, per tractar qüestions d'interès relacionades amb l'ambit de les tradicions religioses, creences o conviccions.

Les persones que formen aquests grups

• Són creients de distintes tradicions religioses en procés de recerca o persones amb conviccions o expressions de consciència no religioses, que es troben regularment des d’una relació cordial en un espai de llibertat.

• Formen espais on volen fer possible una reciprocitat d’intercanvis que impliqui el reconeixement de la igualtat de dret i de fet de tots els que dialoguen.
• Homes i dones que volen prioritzar, fonamentalment, la comunicació i l’escolta recíproques com a elements que comprometen en peu d’igualtat, i el silenci, la meditació, la recerca de la veritat i la pregària com a mitjans de trobada amb la realitat i/o amb els Transcendent.
• Persones que cerquen, des del coneixement i el diàleg, els distints punts de vista sobre les distintes tradicions, textos sagrats, relats mítics i històrics, dogmes, ritus o pròpies conviccions o creences que volen aprofundir. El grup pot plantejar-se la recerca de punts en comú, però l’assoliment del consens no serà un imperatiu ineludible.
• Grups que, motivats per objectius espirituals, religiosos o per altres conviccions, cerquen la plenitud i el sentit a la vida que els inspiri una comprensió determinada del món i de la realitat.
• Els membres dels grups no hi participen com a representants institucionals de les seves comunitats de fe, sinó a títol personal.

ACTITUDS QUE POSSIBILITEN EL DIÀLEG EN ELS GRUPS

• Diàleg des de l’escolta amb empatia, intentant entendre l’interlocutor des de dins, sense que això signifiqui una renuncia al propi sentit crític.
• Respecte per la identitat dels altres, enfront els quals no hi ha ni exclusió ni absorció, sinó una acollida reverencial perquè “ser diferent” és un dret.
• Respecte radical davant les distintes identitats religioses, creences o conviccions dels membres del grup.
• Humilitat per no saber-se ni mostrar-se superior als altres, sinó complementari. Des d’un punt de vista antropològic, cap religió pot autoconstituir-se en “meta-religió”, la qual cosa portaria a mirar els altres amb superioritat.
• Acolliment per poder oferir un tracte que no porti a la competència” ni a la desqualificació.
• Esforç sincer per saber conjugar el compromís amb la pròpia tradició religiosa, creences o conviccions personals amb l’obertura confiada a la novetat que els altres poden aportar.

LA PRAXIS DEL DIÀLEG EN ELS GRUPS

• El diàleg de la vida: Els membres dels grups s’esforcen per viure en un esperit d’obertura, d’amistat i de bones relacions humanes.
• El diàleg de l’acció: sovint col·laboren en vista al desenvolupament integral i en defensa de la pau, la justícia i la llibertat (fòrums, activitats conjuntes entre comunitats religioses diverses, celebracions de pregàries interreligioses, seminaris de coneixement i estudi de les distintes tradicions i accions conjuntes a favor d’un món millor, etc...
• El diàleg de l’experiència religiosa: són persones que, des de les seves tradicions religioses o des de les pròpies conviccions, volen compartir també el diàleg, el silenci, la meditació, la pregària i els camins de recerca de la Veritat
• El diàleg de l’intercanvi teològic i filosòfic quan miren d’entendre amb profunditat i sentit crític les diferents herències religioses i/o les conviccions de la persona, per a saber apreciar-ne els valors humans i espirituals que contenen i per a poder repensar la relació que hi ha entre allò que és específic d’un missatge i el seu valor l’universal obert a tots els éssers humans.